Benvingut/da al bloc d'economia de la professora de secundària Esther Grimalt per a l'alumnat de primer i segon de batxillerat. Aquí hi trobaràs continguts complementaris de les matèries d'Economia i Economia de l'Empresa.
Com us he comentat a classe, vos convid a veure aquest documental i a comentar-lo. Avui hem començat la unitat de PRODUCCIÓ i aquest documental està relacionat amb la perspectiva tècnica de la producció.
Hola Esther, he vist el documental i m'ha donat bastant de gràcia, tot és molt veritat. Les bombetes i tots els aparells estàn programats per rompres algun dia per a que la gent compri i compri més i les indústries i l'economia creixi. El problema de la producció en sèrie(taylorisme i fordisme) també ho acaben de tenir a història i també és un problema, perquè els preus baixen la gent compra més(perquè és més barat i el diseny millora) i els petits artesans que no fan producció en sèrie ja no guanyen diners. També el que fa comprar molt a la gent és el diseny de les coses encara que de vegades siguin males i durin bastant poc, som una societat de consum tonta.En canvi,sense l'obsolescència programada no en tindriem molts de treballs. Hem pareix una timida que una bateria d'un ipod per exemple duri només 18 mesos encara que si jo seríe el cap d'apple crec que ho faría igual perquè la gent no es dona compte i cada vegada compren més i tu guanyes diners. El que hem pareix una vergonya és que les coses espatllades les envien al tercer món amb l'escusa de ser aparells de segona mà. En conclusió no ens adonem que només deim mal al món amb el consumisme i esper que la gent algun dia reflexioni i intenti reduir i produir menys però no crec que això passi perquè cadascú sempre vol guanyar més diners i el consumistes sempre volen el més nou. Decreixer no vol dir tornar a l'edat de pedra.
Hola Esther, som en toni. Acab de veure el video i la veritat que no m'ha deixat moltes bones sensacions, ja que em sent timat. El de la impresora m'ha deixat flipant que al final amb un software en Marcos ha arreglat la impresora. També m'ha paregut lamentable la situació que ha de sofrir Ghana per els paisos capitalistes i el morro que tenen, no se com coses com aquestes al segle XXI són permitides i com les organizacions mundials poden fer la vista gorda, tot això m'ha fet plantetjar-me molt la planificació centralitzada a causa de tot aquet sobreconsumisme i tota aquesta basura, la veritat que mai havia vist com ara el comunisme com una bona sortida per a la economia, però veure aquest video me esta fent reflexionar. Lo les bombetes personalment m'ha fet moltisima ràbia ja que en els ultims 6 mesos he comprat més de tres bombetes per la moto. El món és prou gran per a cobrir les necessitats de tothom, però no ho és per a cobrir la avarícia d'alguns.
Hola Esther,acabo de veure el documental, i la veritat esque m'ha impactat. Per que mai havia pensat en aquestes coses, només en el tema de ipods i iphones, que ho fabriquen amb una durada de anys. Però m'he quedat flipant quan va explicar sobre el "Phoubues", quan varen quedar en secret per explicar el plan, em pareix de veritat una vergonya tot això; però com va dir l'alemany, en aquella època encara no sabien que en aquest planeta existeixen recursos naturals no renovables. El tema de amèrica i que en tan poc temps havia crescut l'economia per haver fabricat tantes peces noves amb un estil molt modern hem pareix molt be, i li donc la raó a l'home que va dir que sense l'obsolescència programada no exisitirien botigues ni feina, ja que la societat d'avui en dia es molt nombrosa, i si tothom compra tot, algún dia tothom ho tendria tot, i ningú podria vendre més producció. Per una part necessitam l'obsolescència programada, però per l'altra part no em pareix gens bé que ho fasin tan seguit, es a dir, que els productes cada vegada durin menys; hi ha persones com la dona que viu a les muntanyes que necessiten bombetes per poder viure, però si cada dos per tres se li romp una, té moltes dificultats. L'exemple que va posar el francés de que és com si estariem en un vehicle sense pilot i que esta destinat a estrellar-se contra un mur m'ha fet pensar molt. m'he quedat espantada, quan vaig veure les imatges i quan vaig escoltar el que deia l'africà. Utilitzen un continent com si fos la basura del món, no entenc a la gent com pot tenir idees com aquestes, hi ha que respectar tot i a tothom, Àfrica ha perdut tantes coses per la nostra culpa, i per haber-li mentit durant tots aquells anys. Així anam nosaltres avui en dia, seguint cap al futur sense veure-hi el que passarà.
Hola Esther,acab de veure el video"Comprar, llençar, comprar". Crec que la majoria de la poblacío ja estam cansats de sentir això de: no val la pena arreglar-lo,serà difícil encontrar aquestes peces, et recoman comprar altre.. Tot això es deu a la Obsolescència programada, i nosaltres els consumidor som víctimes d'ella. Tot això comença i es usual a les nostres vides desde el segle XX, desde aquesta data la nostra societat de consum esta estancada,ja que s'incrementa la vida dels productes i inventen objectes més fràgils tot això es deu a "creixer per creixer",i tot és per els propis interessos de certs propietaris, ja que si un article no es fa malve, es una tragedia per als seus negocis. Esta clar que si els consumidors no compren l'economia no creix i queda estancada, pero tot això no tan sols afecta als nostres interesos sino també al medi ambient. Un cas que m'ha impactat molt es el de una de les primeres víctimes de l'obselència programada,les bombetes que varen pasar de durar fins a 2.500 hores a un bombeta estandard de 1000 hores, tot aixo per un grup "Phoubues" que va aconseguir normalitzar reduir técnicament les bombetes en un començament a 1.500 hores, finalment a 1000 hores. Es una desgracia que tot aixo hagui começat per els propis interessos dels propietaris fins i tot es va manar investigar com fer-ho através d'uns objectius marcats de la disminucio d'hores,fixar preus i competencia d'esleal. Un altre cas és el de els cotxes que estimulen els copradors al canvi. No per la seva ingenyeria sino per el seu disseny, colors, modes... Ja que als consumidor els atrau lo bon, nou i modern. Crec que tot això és per l'unic fet voler accelerar l'economia. Tot això dels cotxes em sembla al que actulment veim als escaparats de les tendes, aquest escaparats estan dissenyats per crear dessitj que estimuli el comerç,com una seducció que sense obligar, es crea un desitj per impulsar a comprar. També els anuncis, que produeixen que el consumidor sempre vulgui l'últim model. Crec que l'obsolescència es donava ja que comvençien a la gent digent que ella produiria més mà d'obra, més treball, i això en temps de crisi sempre convenç. Crec que aquesta obsolescència programada depèn del consumidor i del seu estat econòmic,ja que el consum no dóna la felicitat als que sobreixen crisis econòmiques, els desitjos de compra es retenen, i causen escassetat econòmica. També es cert que sense l'OP no existiríen ni indústries ni oficis.Producció sense límits per fer créixer l'economia,produir,inventar nous avenços,tot això no seria possible sense aquesta obsolescència.Crec que no es creen productes per necessitat sino per consumir i augmentar l'economia.I això es fa possible ja que tot està dissenyat per fallar.Aquest video també m'ha fet pensar sobre els models econòmics ja que això es deu per les idees capitalistes dels directius per provocar compra freqüent,i m'ha fet pensar com un mòdel millor economicament per als ciutadans, el comunisme. Em fa gràcia com es rebutgen els millors productes per por a quedar-se sense feina, també el canvi de pensament dels ingenyiers i el desperdici de innovacions més avançades a causa de l'OP.Estic d'acord amb els que lluiten a internet per erradicar això, ja que aquesta situació no pot sostenir-se per sempre.També estic totalment en desacord amb que les empreses enviïn les deixages electròniques als països del tercer món, amb l'escussa de ser de segona mà. En definitiva crec que es creen els productes per cuan els has acabat de pagar estiguin gastats o romputs, això provoca "Comprar,llençar,comprar"
Hola Esther, aquest documental m'ha donat molt que pensar i m'ha ajudat a comprendre un poc més com funciona la nostra societat de consumisme. Yo També penso, com es comenta en el documental, que aquesta societat que avança tan ràpidament i que està basada en no parar de consumir, acabarà esclatant. També opino que aquest sistema que es bassa en l'obsolescència programada ha creat en molta gent la necessitat de comprar coses noves, coses que es superponguin a les antigues per poder estar agusts amb si mateixos sabent que no estan anticuats. Casualment jo també tinc una impresora que després de uns tres anys de funcionament va deixar de funcionar, suposo que li va pasar algo paregut al que li va pasar a la de'n Marcos. Crec que em veuré obligat a ser una altra víctima de l'obsolescència programada.
Rosaura Torres Torres:Hola Esther, després de veure aquest documental he arribat a la conclusió de que la nostra societat està condicionada pels poderosos, els grans empressaris, que són els que dominen les formes de producció i la publicitat. L'obsolescència programada forma part de la nostra societat des del 1925 quan es va fundar el càrter de les 1000 hores, que fou la causa del primer judici contra l'obsolescència programada. Anys després els consumidors dels EEUU es quiexaren de la poca duració de les bateries dels i-pods i dugueren a l'obsolescència programada per segona vegada a judici. Actualment el consum i l'obsolescència programada estan fortament lligats ja que els consumidors estem acostumats a que els productes tenguin una duració relativament curta. Aixó hauria de canviar ja que tots som els afectats, hauriem de fer coneixer al món aquest problema i entre tots buscar-li solució. Per acabar m'agradaria recalcar que personalment no hi ha cosa que molesti més que se't unes mitges o uns tacons sabent que la teva "desgràcia" es beneficiosa pels empresaris i pel funcionament de la nostra societat consumista
Hola Esther, ja he vist el vidio primer de tot dir-te que hem tingut problemes amb el gmail de na rosaura i que el primer comentari es el seu, perdona per la proxima intentarem penjar-ho des de gmails diferents. El vidio comprar, llençar,comprar m'ha fet cambiar el meu punt de vista sobre la qualitat dels electrodomestics ja que tots estan destinats a l'obsolescència programada. Podem veure la diferencia de calitat dels producctes clarament amb l'exemple de la bombeta del parc de bombers que esta datada en 1901. I actualment una bombeta dura 1000 hores com a molt. A principis del segle XX l'empressari John ford crea un automòvil mitjançant la producció en cadena perque estas a l'abast de tots els consumidors. Les altres empresses s'aprofitaren d'aixo per treure models nous cada any amb minimes variacions, fins que va esclatar el crac del 29. El vidio m'ha fet pensar:Que pasara en un futur? Fins a quin punt podem fer arribar aixó?
hola Esther, ja he vist el video(com sempre a última hora) i la veritat és que m'ha deixat impactada i em pareix molt fort tot això... per exemple lo de la impresora.. que li posin un xip perque es rompi despues de x vegades, em dona rabia que la gent sigui tan egoista com per fer coses tan miserables per a aconseguir més i més diners i que damunt enviin les coses al 3 món com a productes de segona mà noés per a llevar s'ho del mig!! :@ i me pareix molt fort que això sigui "legal" de fet a la meua impresora li passa algo i segur que te que veure amb lo que ens dui marcos... perque després d'un temps ja ni imrpimia bé sense que li hagi passat res...
Com us he comentat a classe, vos convid a veure aquest documental i a comentar-lo.
ResponderEliminarAvui hem començat la unitat de PRODUCCIÓ i aquest documental està relacionat amb la perspectiva tècnica de la producció.
Esper que us faci pensar.
Hola Esther, he vist el documental i m'ha donat bastant de gràcia, tot és molt veritat. Les bombetes i tots els aparells estàn programats per rompres algun dia per a que la gent compri i compri més i les indústries i l'economia creixi. El problema de la producció en sèrie(taylorisme i fordisme) també ho acaben de tenir a història i també és un problema, perquè els preus baixen la gent compra més(perquè és més barat i el diseny millora) i els petits artesans que no fan producció en sèrie ja no guanyen diners. També el que fa comprar molt a la gent és el diseny de les coses encara que de vegades siguin males i durin bastant poc, som una societat de consum tonta.En canvi,sense l'obsolescència programada no en tindriem molts de treballs. Hem pareix una timida que una bateria d'un ipod per exemple duri només 18 mesos encara que si jo seríe el cap d'apple crec que ho faría igual perquè la gent no es dona compte i cada vegada compren més i tu guanyes diners. El que hem pareix una vergonya és que les coses espatllades les envien al tercer món amb l'escusa de ser aparells de segona mà. En conclusió no ens adonem que només deim mal al món amb el consumisme i esper que la gent algun dia reflexioni i intenti reduir i produir menys però no crec que això passi perquè cadascú sempre vol guanyar més diners i el consumistes sempre volen el més nou. Decreixer no vol dir tornar a l'edat de pedra.
ResponderEliminarGràcies Nic per les teves reflexions sobre el consumisme irracional i els perjudicis que té sobre els països en vies de desenvolupament.
ResponderEliminarHola Esther, som en toni. Acab de veure el video i la veritat que no m'ha deixat moltes bones sensacions, ja que em sent timat. El de la impresora m'ha deixat flipant que al final amb un software en Marcos ha arreglat la impresora. També m'ha paregut lamentable la situació que ha de sofrir Ghana per els paisos capitalistes i el morro que tenen, no se com coses com aquestes al segle XXI són permitides i com les organizacions mundials poden fer la vista gorda, tot això m'ha fet plantetjar-me molt la planificació centralitzada a causa de tot aquet sobreconsumisme i tota aquesta basura, la veritat que mai havia vist com ara el comunisme com una bona sortida per a la economia, però veure aquest video me esta fent reflexionar.
ResponderEliminarLo les bombetes personalment m'ha fet moltisima ràbia ja que en els ultims 6 mesos he comprat més de tres bombetes per la moto.
El món és prou gran per a cobrir les necessitats de tothom, però no ho és per a cobrir la avarícia d'alguns.
Hola Esther,acabo de veure el documental, i la veritat esque m'ha impactat. Per que mai havia pensat en aquestes coses, només en el tema de ipods i iphones, que ho fabriquen amb una durada de anys. Però m'he quedat flipant quan va explicar sobre el "Phoubues", quan varen quedar en secret per explicar el plan, em pareix de veritat una vergonya tot això; però com va dir l'alemany, en aquella època encara no sabien que en aquest planeta existeixen recursos naturals no renovables.
ResponderEliminarEl tema de amèrica i que en tan poc temps havia crescut l'economia per haver fabricat tantes peces noves amb un estil molt modern hem pareix molt be, i li donc la raó a l'home que va dir que sense l'obsolescència programada no exisitirien botigues ni feina, ja que la societat d'avui en dia es molt nombrosa, i si tothom compra tot, algún dia tothom ho tendria tot, i ningú podria vendre més producció. Per una part necessitam l'obsolescència programada, però per l'altra part no em pareix gens bé que ho fasin tan seguit, es a dir, que els productes cada vegada durin menys; hi ha persones com la dona que viu a les muntanyes que necessiten bombetes per poder viure, però si cada dos per tres se li romp una, té moltes dificultats.
L'exemple que va posar el francés de que és com si estariem en un vehicle sense pilot i que esta destinat a estrellar-se contra un mur m'ha fet pensar molt.
m'he quedat espantada, quan vaig veure les imatges i quan vaig escoltar el que deia l'africà. Utilitzen un continent com si fos la basura del món, no entenc a la gent com pot tenir idees com aquestes, hi ha que respectar tot i a tothom, Àfrica ha perdut tantes coses per la nostra culpa, i per haber-li mentit durant tots aquells anys.
Així anam nosaltres avui en dia, seguint cap al futur sense veure-hi el que passarà.
Hola Esther,acab de veure el video"Comprar, llençar, comprar".
ResponderEliminarCrec que la majoria de la poblacío ja estam cansats de sentir això de: no val la pena arreglar-lo,serà difícil encontrar aquestes peces, et recoman comprar altre.. Tot això es deu a la Obsolescència programada, i nosaltres els consumidor som víctimes d'ella. Tot això comença i es usual a les nostres vides desde el segle XX, desde aquesta data la nostra societat de consum esta estancada,ja que s'incrementa la vida dels productes i inventen objectes més fràgils tot això es deu a "creixer per creixer",i tot és per els propis interessos de certs propietaris, ja que si un article no es fa malve, es una tragedia per als seus negocis. Esta clar que si els consumidors no compren l'economia no creix i queda estancada, pero tot això no tan sols afecta als nostres interesos sino també al medi ambient.
Un cas que m'ha impactat molt es el de una de les primeres víctimes de l'obselència programada,les bombetes que varen pasar de durar fins a 2.500 hores a un bombeta estandard de 1000 hores, tot aixo per un grup "Phoubues" que va aconseguir normalitzar reduir técnicament les bombetes en un començament a 1.500 hores, finalment a 1000 hores. Es una desgracia que tot aixo hagui começat per els propis interessos dels propietaris fins i tot es va manar investigar com fer-ho através d'uns objectius marcats de la disminucio d'hores,fixar preus i competencia d'esleal.
Un altre cas és el de els cotxes que estimulen els copradors al canvi. No per la seva ingenyeria sino per el seu disseny, colors, modes... Ja que als consumidor els atrau lo bon, nou i modern. Crec que tot això és per l'unic fet voler accelerar l'economia. Tot això dels cotxes em sembla al que actulment veim als escaparats de les tendes, aquest escaparats estan dissenyats per crear dessitj que estimuli el comerç,com una seducció que sense obligar, es crea un desitj per impulsar a comprar.
També els anuncis, que produeixen que el consumidor sempre vulgui l'últim model.
Crec que l'obsolescència es donava ja que comvençien a la gent digent que ella produiria més mà d'obra, més treball, i això en temps de crisi sempre convenç.
Crec que aquesta obsolescència programada depèn del consumidor i del seu estat econòmic,ja que el consum no dóna la felicitat als que sobreixen crisis econòmiques, els desitjos de compra es retenen, i causen escassetat econòmica.
També es cert que sense l'OP no existiríen ni indústries ni oficis.Producció sense límits per fer créixer l'economia,produir,inventar nous avenços,tot això no seria possible sense aquesta obsolescència.Crec que no es creen productes per necessitat sino per consumir i augmentar l'economia.I això es fa possible ja que tot està dissenyat per fallar.Aquest video també m'ha fet pensar sobre els models econòmics ja que això es deu per les idees capitalistes dels directius per provocar compra freqüent,i m'ha fet pensar com un mòdel millor economicament per als ciutadans, el comunisme.
Em fa gràcia com es rebutgen els millors productes per por a quedar-se sense feina, també el canvi de pensament dels ingenyiers i el desperdici de innovacions més avançades a causa de l'OP.Estic d'acord amb els que lluiten a internet per erradicar això, ja que aquesta situació no pot sostenir-se per sempre.També estic totalment en desacord amb que les empreses enviïn les deixages electròniques als països del tercer món, amb l'escussa de ser de segona mà. En definitiva crec que es creen els productes per cuan els has acabat de pagar estiguin gastats o romputs, això provoca "Comprar,llençar,comprar"
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarHola Esther, aquest documental m'ha donat molt que pensar i m'ha ajudat a comprendre un poc més com funciona la nostra societat de consumisme.
ResponderEliminarYo També penso, com es comenta en el documental, que aquesta societat que avança tan ràpidament i que està basada en no parar de consumir, acabarà esclatant. També opino que aquest sistema que es bassa en l'obsolescència programada ha creat en molta gent la necessitat de comprar coses noves, coses que es superponguin a les antigues per poder estar agusts amb si mateixos sabent que no estan anticuats.
Casualment jo també tinc una impresora que després de uns tres anys de funcionament va deixar de funcionar, suposo que li va pasar algo paregut al que li va pasar a la de'n Marcos.
Crec que em veuré obligat a ser una altra víctima de l'obsolescència programada.
Rosaura Torres Torres:Hola Esther, després de veure aquest documental he arribat a la conclusió de que la nostra societat està condicionada pels poderosos, els grans empressaris, que són els que dominen les formes de producció i la publicitat.
ResponderEliminarL'obsolescència programada forma part de la nostra societat des del 1925 quan es va fundar el càrter de les 1000 hores, que fou la causa del primer judici contra l'obsolescència programada. Anys després els consumidors dels EEUU es quiexaren de la poca duració de les bateries dels i-pods i dugueren a l'obsolescència programada per segona vegada a judici.
Actualment el consum i l'obsolescència programada estan fortament lligats ja que els consumidors estem acostumats a que els productes tenguin una duració relativament curta. Aixó hauria de canviar ja que tots som els afectats, hauriem de fer coneixer al món aquest problema i entre tots buscar-li solució.
Per acabar m'agradaria recalcar que personalment no hi ha cosa que molesti més que se't unes mitges o uns tacons sabent que la teva "desgràcia" es beneficiosa pels empresaris i pel funcionament de la nostra societat consumista
Hola Esther, ja he vist el vidio primer de tot dir-te que hem tingut problemes amb el gmail de na rosaura i que el primer comentari es el seu, perdona per la proxima intentarem penjar-ho des de gmails diferents.
ResponderEliminarEl vidio comprar, llençar,comprar m'ha fet cambiar el meu punt de vista sobre la qualitat dels electrodomestics ja que tots estan destinats a l'obsolescència programada.
Podem veure la diferencia de calitat dels producctes clarament amb l'exemple de la bombeta del parc de bombers que esta datada en 1901. I actualment una bombeta dura 1000 hores com a molt.
A principis del segle XX l'empressari John ford crea un automòvil mitjançant la producció en cadena perque estas a l'abast de tots els consumidors. Les altres empresses s'aprofitaren d'aixo per treure models nous cada any amb minimes variacions, fins que va esclatar el crac del 29.
El vidio m'ha fet pensar:Que pasara en un futur? Fins a quin punt podem fer arribar aixó?
hola Esther, ja he vist el video(com sempre a última hora) i la veritat és que m'ha deixat impactada i em pareix molt fort tot això... per exemple lo de la impresora.. que li posin un xip perque es rompi despues de x vegades, em dona rabia que la gent sigui tan egoista com per fer coses tan miserables per a aconseguir més i més diners i que damunt enviin les coses al 3 món com a productes de segona mà noés per a llevar s'ho del mig!! :@ i me pareix molt fort que això sigui "legal" de fet a la meua impresora li passa algo i segur que te que veure amb lo que ens dui marcos... perque després d'un temps ja ni imrpimia bé sense que li hagi passat res...
ResponderEliminar