"DEUTE QUE T'ENDEUTARÀS". L'endeutament del sector públic, de les famíles, de les empreses, de les entitats financeres,...

TEORIES ECONÒMIQUES AMB BASE "HIP-HOPERA"

LES ILLES BALEARS EN XIFRES 2010

Inclou dades territorials i climatològiques, demogràfiques, laborals, macromagnituds econòmiques, agricultura, construcció, indústria i energia, comerç, turisme, transports i comunicacions, finances i societats, educació, cultura i esports, sanitat, serveis socials, eleccions, justícia, sector públic i fons comunitaris i dades municipals.

http://www.ibestat.es/ibfiles//content/files/publicaciones/Anuario_2010_150.pdf

TEST: SERIA UN/A BON/A EMPRESARI/ÀRIA?

1Saps compartir o repartir el treball entre més gent? A B C D

2 Col·labores amb altres grups de persones encara que no estiguin relacionats amb tu directament? A B C D

3 T'agraden els canvis? A B C D

4 Estableixes amb facilitat relacions amb la gent? A B C D

5 T'agrada animar els teus familiars, amics, companys,...? A B C D

6 Davant una situació difícil o arriscada ets optimista? A B C D

7 Ets ordenat/da, organitzat/da,...? A B C D

8 Ets capaç de cedir per a que tothom hi surti guanyant, encara que tu hi guanyis menys? A B C D

9 T'importa la situació personal de la gent del teu voltant? A B C D

10 T'agrada imaginar diverses solucions davant un mateix problema? A B C D


A Sí, sempre 4 punts
B Sovint, quasi sempre 3punts
C De vegades, no sempre 2punts
D No, mai 1 punt

30 o més punts: ets de natural emprenedor, però això no t'assegura l'èxit a la teva empresa. Has de potenciar les teves qualitats.

De 15 a 29 punts: estàs en un punt intermig, tens algunes qualitats bones però d'altres no recomanables per a emprendre un negoci. Potencia les positives i intenta corregir les negatives.

Menys de 15 punts: et falten qualitats com a emprendedor/a. Has d'adoptar els hàbits necessaris per a arribar a ser un/a bon/a empresari/ària, si vols tenir més probabilitats d'èxit amb la teva idea de negoci.

DÈFICIT FISCAL PER HABITANT ILLES BALEARS

Comprar, llençar, comprar - OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

DRET DEL TREBALL Enllaços interessants

IRPF:
http://www.aeat.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/La_Agencia_Tributaria/Campanas/Renta_2010/Renta_2010.shtml
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Fiscal/l35-2006.t8.html
http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/31/pdfs/BOE-A-2010-20141.pdf


IS:
http://www.aeat.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/La_Agencia_Tributaria/Campanas/Sociedades_e_Impuesto_sobre_la_Renta_de_no_Residentes_2010/Sociedades_e_Impuesto_sobre_la_Renta_de_no_Residentes_2010.shtml
http://www.boe.es/boe/dias/2004/03/11/pdfs/A10951-11014.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/31/pdfs/BOE-A-2010-20141.pdf

IVA:
http://www.aeat.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Configuracion_/_top_/Ayuda/Biblioteca_Virtual/Manuales_practicos/IVA/IVA.shtml
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Fiscal/l37-1992.html

IAE:
http://www.aeat.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/Empresas_y_profesionales/Empresas/Impuesto_sobre_Actividades_Economicas/Impuesto_sobre_Actividades_Economicas/Impuesto_sobre_Actividades_Economicas.shtml

LES PROFESSIONS DEL FUTUR!

M'HA SEMBLAT INTERESSANT I COM QUE SÉ QUE SOU MOLT CURIOSOS...

http://knowomy.wordpress.com/2011/01/13/professions-del-futur-educacio-per-al-futur/

Competència multa 47 constructores per pactar preus i repartir-se el mercat

EUROPA PRESS / Madrid
La Comissió Nacional de Competència (CNC) ha imposat una multa per un import total de 47,14 milions d'euros a un grup de 47 empreses del sector de rehabilitació i manteniment de carreteres per aconseguir acords per repartir-se aquest mercat i fixar preus. Segons la CNC, aquesta conducta restrictiva de la competència ha ocasionat un perjudici a l'erari públic i, per tant, als contribuents per import de 14 milions d'euros.

Per això, l'organisme depenent del Ministeri d'Economia considera que les conductes il·lícites provades en aquesta investigació constitueixen una de les "més greus", atès que "el major preu pagat per l'Administració per l'execució d'aquestes obres té un impacte pressupostari que afecta a tots els contribuents".

De la multa total, tres empreses són sancionades amb imports superiors als cinc milions d'euros (Formigons Martínez, Gevora Construccions i Obres, Camins i Asfalts), mentre que altres dos són multades amb més de 2 milions (Elsan i Pas Infraestructures i Serveis). Entre els sancionats figuren també Effage Infraestructures, Copisa, OHL i Vies i Construccions (filial del grup ACS).

ACORDS SOBRE LICITACIONS D'OBRES
Les sancions són fruit de l'expedient sancionador que la CNC va obrir al febrer del 2010, després de rebre una denúncia, a 53 empreses del ram sospitosos de pràctiques restrictives de la competència. En la seva investigació, Competència ha acreditat que les empreses sancionades van aconseguir acords per modificar ofertes públiques en 14 licitacions públiques d'obres de millora de renovació de carreteres durant els anys 2008 i 2009. Tretze d'elles van ser promogudes pel Ministeri de Foment i la restant per la Junta de Castella i Lleó.

Segons ha detellado Competència en un comunicat, el pacte afectava fonamentalment a licitacions d'obra realitzades pel procediment restringit, pel qual solament poden presentar ofertes a l'Administració les empreses que havent-ho sol·licitat, i en atenció a la seva solvència (segons uns criteris objectius i justificats), siguin seleccionats per la pròpia Administració. En aquestes licitacions es marca un pressupost de referència i les empreses seleccionades han de presentar les seves ofertes, indicant el pressupost a la baixa que estan disposats a realitzar.

INTERCANVI D'INFORMACIÓ
De la investigació resulta que les empreses seleccionades en aquests procediments "mantenien contactes i es reunien per intercanviar-se informació sobre les baixes que tenien previstes". "A partir d'això acordaven quin seria l'import de la baixa guanyadora, així com el de de la resta d'ofertes, que se situaven entre el 1% i el 6%, molt menors que les que es registren en condicions competitives (entre el 15% i el 30%)".

D'aquesta forma, l'empresa adjudicatària obtenia un major pressupost per a l'obra "a costa que l'Administració pagui un major preu", i compensava econòmicament a la resta de competidors en la licitació. Competència assegura haver detectat aquests pagaments en les comptabilitats de dues de les empreses involucrades, i fins i tot evidències dels pagarés emesos entre empreses.

DRET MERCANTIL. Enllaços interessants

Codi de Comerç:
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/ccom.html#
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1885-6627

Pla General Comptable 2007:
http://www.icac.meh.es/Documentos/PGC_2007.pdf

Llei de Defensa de la Competència:
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/l15-2007.html
http://www.boe.es/boe/dias/2007/07/04/pdfs/A28848-28872.pdf

Llei General de la Publicitat:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1988-26156

Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), propietat industrial:
http://www.oepm.es/cs/Satellite?c=Page&cid=1144260495042&classIdioma=_es_es&idPage=1144260495042&pagename=OEPMSite%2FPage%2FtplHome

Oficina Europea de Patents (EPO):
http://www.epo.org/

Organització Mundial de la Propietat Intelectual:
http://www.wipo.int/portal/index.html.es

Registre Mercantil Central:
http://www.rmc.es/

A Eivissa, fa les funcions del Registre Mercantil:

Adreça: IGNACIO WALLIS, 31, 6º

Tel.: 971-194173

Fax: 971-191706

Registrador:
CABELLO DE LOS COBOS Y MANCHA, FERNANDO

Registre Mercantil de Mallorca:

http://www.rmmallorca.com/

Arcadi Oliveres - UAB

Alberto Garzón Espinosa - ATTAC

El cas Sunny Delight

Autor: Redacció JGC
www.garciacarrion.es
Aquesta campanya ha passat més desapercebuda pel simple de la comparació però va ser la més dura per a nosaltres. Sunny pertanyia a Procter & Gamble, una multinacional americana i un dels primers anunciants en TV. En l'any 2001 Sunny llança els seus refrescs amb un 5% de fruita i els comença a vendre en els lineals de fred amb una forta inversió publicitària.
La nostra empresa tenia un refresc similar, Simon Life, abans que aparegués Sunny Delight, en un envàs de pet asèptic el que ens permet no posar conservants. L'envàs de Sunny no és asèptic.
Vam veure la confusió que Sunny estava creant en els consumidors, associant-ho amb un suc 100% espremut i decidim fer el següent anunci:
Sunny Delight amb el 5% de fruita
Simon Life amb el 10 % de fruita i sense conservants
A pesar que el nostre anunci comptava amb la prèvia conformitat dels departaments jurídics de totes les televisions, sorprenentment ens ho van retirar després d'estar dos dies emetent-se i no vam tenir més remei, davant les fortes pressions de tot tipus iniciades per Procter, que canviar l'anunci llevant l'expressió “sense conservants”, quedant el missatge de la següent forma:
Sunny Delight amb el 5% de fruita
Simon Life amb el 10 % de fruita
El nostre objectiu d'informar al consumidor que Sunny era un refresc i no un suc 100% espremut, almenys estava aconseguit. Però la injustícia, la impotència i el no poder dir tota la veritat, quan era totalment legal, ens va ensenyar el perill que comporta enfrontar-se a les multinacionals.
Finalment, Procter & Gamble va vendre Sunny Delight a una empresa de capital de risc.

Don Simón suma un altre cas al seu historial d'anuncis de televisió amb polémica

www.elmundo.es 11/01/2009

La publicitat de Don Simón tracta d'aprofitar fins a l'última gota dels sucs, esprémer les seves qualitats per vendre un producte que els consumidors poden abocar dels envasos preparats en lloc d'extreure directament de la fruita.
Alguns treballadors del camp creuen que els anuncis de la marca, del grup J. García Carrión, han anat massa lluny. Per això, el president de l'Associació Valenciana d'Agricultors AVA, Cristóbal Aguado, ha qualificat la seva última campanya com una "burla grotesca al consumidor i al productor".
"Tingui en el seu rebost taronges, mandarines, préssecs i llimones fresques Don Simón", narra una veu en 'off' en un dels seus últims 'espots'. L'AVA discrepa, ha cridat al "boicot contra la marca" i presentarà una reclamació davant l'organisme d'arbitratge publicitari i davant el Ministeri de Sanitat i Consum perquè es retiri "tan nociva i inoportuna campanya".
Hi ha precedents. Don Simón té ja un historial de litigis pel que fa als seus anuncis, acusats en ocasions d'enquadrar-se entre la publicitat enganyosa. Al juliol de 2007, la lluita entre aquesta marca i Llet Pascual (que també comercialitza sucs) es va saldar amb una resolució d'Autocontrol en favor d'aquesta última companyia.
Els productes es comparaven d'aquesta forma: "En els sucs refrigerats pot trobar, entre les varietats de Pascual, el seu suc amb sucre afegit... O suc Don Simón, 100% natural, sense afegir-li res. Don Simón, solament pur suc espremut". La conclusió d'Autocontrol davant la reclamació de Llet Pascual va ser que estava dins dels límits de la publicitat comparativa, però que no podia considerar-se "100% natural", per la qual cosa va haver de cercenar l'anunci.
En 2000, Don Simón també va haver de veure-les-hi amb l'Associació d'Autocontrol de la Publicitat. La declaració en un dels seus 'espots' de "Don Simón, suc directe de les taronges", es va considerar "enganyosa", per infringir la norma 22 del codi de conducta publicitària. Aquest mateix any, l'organisme va instar al fet que l'empresa retirés l'anunci d'una altra beguda de l'empresa, Simon Life, per creure que es tractava de publicitat "il•lícita, enganyosa i denigrant".
En 1999, van ser Schweppes (per la seva beguda Trinaranjus) i Coca-cola (per Fruitopia) els que van reclamar, amb èxit, que acabés un altre 'espot' de Don Simón. En 1996, l'organització Cerveceros d'Espanya es va queixar que la frase de la protagonista d'un anunci ("La teva rossa, jo Vegaverde; què vas a fer?") ínfringía el Codi Internacional de Pràctica Publicitària, a causa de "publicitat deslleial". L'organisme també va demanar la retirada del 'espot' d'aquest vi de Don Simón.

RESPONSABILITAT SOCIAL DE L'EMPRESA

Què és la Responsabilitat Social Empresarial (RSE)?

En el seu Llibre verd “Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses”, la Comissió Europea defineix la RSE com la integració voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i ambientals en els seves operacions comercials i en les seves relacions amb els interlocutors, més enllà de les obligacions legals.
Perquè sorgeix la Responsabilitat Social Empresarial?

La RSE sorgeix de la idea que l’empresa té una funció social i una incidència en el seu entorn que va més enllà de l’obtenció de beneficis per als seus propietaris o accionistes. Els canvis accelerats pel procés de globalització, la pèrdua de protagonisme dels poders públics i la transparència sobre les activitats empresarials que aporten els mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació estan provocant un increment de les demandes i de les expectatives socials dipositades en les empreses.
Quines són les dimensions de la Responsabilitat Social Empresarial?

Dimensió interna
Gestió dels recursos humans
Salut i seguretat en el treball
Gestió dels recursos naturals i de l’impacte ambiental
Dimensió externa:
Comunitats locals
Socis comercials, proveïdors i consumidors
Drets humans

Què aporta la Responsabilitat Social a les empreses?

La RSE aporta reputació, confiança i legitimitat, contribuint a la supervivència empresarial a llarg termini i facilitant la gestió dels riscos empresarials derivats d’un món en constant evolució, on la ciutadania juga un paper cada vegada més rellevant. La RSE suposa una aposta per la qualitat, facilita la innovació i pot aportar avantatges de tipus comercials i noves perspectives de negoci.

http://www.eticentre.org/